L’esdevenir de la vida ens arrossega; com ho fa un riu amb tot allò que sura en les seves aigües. Però nosaltres ni tan sols sentim el corrent o el moviment del petit onatge; i si ho fem, ho confonem amb els nostres desigs.
Som el que ens han donat. Una estúpida decisió en un moment de poca lucidesa pot ser com un petit embolic en un cabdell de llana que, tard o d’hora, provocarà que la resta de la llana s’acabi embolicant.
Em nego a pensar, de fet no crec que sigui així, que no tenim cap mena de poder sobre la nostra vida, però moltes vegades no podem respondre a la pregunta de com hem arribat allà on som.
La ment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario