martes, 5 de abril de 2011

Pel cos i l'ànima

Sense saber on vaig dono voltes per la meva habitació. No tinc mal estat d’ànim, però si noto que un sentiment traïdor lluita per guanyar terreny. L’identifico: La soledat. Soledat? Sí, soledat enmig de gent que m’estima, soledat entre trucades d’amistats, soledat sota un bombardeig de mails i soledat, tot i tenir l’opció de fer callar el meu cervell davant d’una televisió. Soledat perquè cadascú fa la seva vida. Soledat perquè començo a pensar en qui deu estar pensant la gent que conec. És hora d’anar a dormir i el cansament ens fa recordar en què hem invertit els esforços. Esperem que les coses siguin com han de ser. La meva imaginació s’escapa per la meva finestra, sense que jo pugui evitar-ho. En un desig molt ambiciós pretén entrar al cap de la gent, conèixer el què viuen, però des de la seva subjectivitat. Hi haurà qui pensa en qui no té a prop i pensarà en què deu estar pensant aquella persona o què deurà estar fent. D’altres es ficaran a dintre al llit amb algú que estimen, perquè al cap i a la fi s’estimen, i això els farà oblidar amb qui voldrien estar de veritat. I finalment, hi haurà els realment afortunats, que sense ni adonar-se’n, sota els llençols, els esperarà qui tenen al seu cap. 

La Ment

No hay comentarios:

Publicar un comentario